INFORME SOBRE LA PRÀCTICA
Edat del nen/a: 8 anys, 8 mesos.
RESULTATS DE LES PROVES.
NOCIONS DE CONSERVACIÓ
Descripció: L’activitat realitzada en la pràctica tres la vam realitzar amb el mateix nen que la pràctica 2. En aquest cas utilitzarem dues barres de plastilina de diferent color i dues palletes.
Conservació de la substancia: Davant del nen hem agafat les dues barres de plastilina i hem fet dues boles, una amb cada barra. Un cop fet això li hem preguntat si hi havia la mateixa quantitat de plastilina a les dues boles, i el per que. Ell ens ha contestat que si perquè encara que tinguessin forma de bola tenien la mateixa quantitat que abans. Segons el nen: “hi ha el mateix que abans”. Desprès hem agafat una de les boles i li hem donat forma de xurro, llavors li hem preguntat si tenien la mateixa quantitat de plastilina, i com ho sabia. El nen ens ha contestat que al xurro n’hi havia més, i el motiu era perquè una estava allargada i l’altra era rodona. Al conèixer la resposta li hem preguntat que podíem fer per tenir-ne igual, i el nen ens ha dit que havíem de tornar a fer la bola, o bé amb l’altra bola fer un xurro. Per finalitzar li hem preguntat que si agafes la plastilina que te forma de xurro i li tornes a donar forma de bola, hi hauria la mateixa quantitat a les dues boles, i també el per que. Segons ell si, ja que tornarien a estar com al principi, i si abans eren iguals ara també.
Conservació del pes: Tornarem a agafar les dues boles de plastilina i li farem una sèrie de preguntes. Primer li direm si pensa que les dues boles de plastilina pesen el mateix. La seva resposta es afirmativa, i ens diu que sí perquè tenen la mateixa quantitat. A continuació li farem convertir una bola en un xurro i li preguntarem si pesen el mateix, quina pesa mes, i el per que. El nen ens diu que no pesen el mateix, que pesa mes la bola perquè es més grossa i ampla que el xurro. Al sentir la resposta li preguntarem que podem fer per que pesin el mateix, i ell ens diu que hauríem de tornar a fer una bola, o de l’altra fer-ne un xurro. Un cop hem sentit la seva resposta i els seus motius li farem una ultima pregunta, li direm que un altre nen ens havia dit que el xurro pesava mes que la que tenia forma de bola, i que qui dels dos nens tenia raó, ell o l’altre nen, i el per que. El nen ens contesta que te raó ell, ja que creu que l’altre nen es pensa que pesa mes el xurro perquè es mes llarg, i que es la bola la que pesa més.
Conservació de la longitud: En aquest exercici li ensenyarem dues palletes ( de les utilitzades per veure) i li demanarem que comprovi si tenen la mateixa mida, es a dir, si son iguals de llargues. La seva resposta es que si son iguals. A continuació les col·locarem de forma horitzontal i paral·leles entre elles, sempre davant del nen, i llavors una de les palletes la mourem una mica cap a l’esquerra i l’altra cap a la dreta. Un cop fet aquest moviment li preguntarem si ara tenen la mateixa mida i el per que, quina es mes llarga i per que, i que podem fer per a que tornin a ser iguals de llargues. La resposta del nen es que sí tenen la mateixa mida, ja que la de dalt surt pel costat el mateix tros que la de baix. En referència a la llargada diu que les dues son iguals perquè al principi ho eren i per això ara també. Al respondre’ns que les dues palletes son igual de llargues, li direm que ahir un nen ens va dir que al moure-les ja no eren igual de llargues, i que no sabem a qui creure’ns del dos, i que ens digues per que l’hauríem de creure amb ell. La seva resposta es que l’hem de creure a ell, perquè ell ja ho havia comprovat al principi.
Interpretació: Desprès de posar a prova el nen amb les anteriors activitats, podem deduir que quan parlem de les quantitats de la plastilina el nen les te clares fins que li canviem la forma, es a dir, quan la quantitat es distribueix de diferent forma es quan li fem canviar d’opinió al nen i quan li entren els dubtes. Amb el pes passa el mateix, el té clar fins que li canviem la forma a la plastilina. Finalment en l’exercici de les palles podem observar que el nen té molt clares les mides, i que no dubta sobre la seva decisió.
CLASSIFICACIÓ
Descripció: En aquesta activitat utilitzarem dues col·leccions de blocs lògics, (formes: quadrats, triangles i rodones; colors: blau, vermell i groc; mides: grans i petites). Un cop tinguem totes les peces de forma desordenada li direm que les ordeni com ell vulgui, per tal que quedin de la millor manera. Nosaltres no li donarem cap consigna encara que el nen pregunti. Quan acabi el nen ens explicarà com ho ha ordenat. El nen ens explica que el primer que ha fet ha set posar les rodones del mateix color i de la mateixa mida, començant per les petites perquè han set les primeres que ha agafat. Desprès els triangles perquè son mes petits que els quadrats, sempre posant primer els triangles mes petits al davant i els grossos al darrere. I per últim ha ordenat els quadrats, ja que son els mes grans. També ens diu que ha posat primer el groc perquè es el color que li agrada mes, desprès el vermell i per últim el blau perquè es el que li agrada menys.
Interpretació: Hem pogut observar que el nen ha seguit un ordre a l’hora de ordenar les figures. Primer ha ajuntat les figures segons la seva mida, sempre començant per les petites abans que les grans, i quan acabava una figura començava l’altra. També ens ha explicat el motiu de perquè ha començat per un color o un altre. Podríem dir que la forma com les ha ordenat es correcta.
QUANTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ
Descripció: Utilitzarem 5 mandarines i tres pomes. Li posarem totes les peces de fruita al seu davant i li preguntarem quantes mandarines i pomes hi ha. I desprès de que ens contesti li preguntarem que hi ha mes, mandarines o fruites, i per que. Al formular-li les preguntes el nen ens ha dit que hi havia 5 mandarines i 3 pomes, però a la següent pregunta ens ha dit que hi havia mes fruites, ja que ell veia 5 mandarines i 8 fruites. A continuació li direm que ahir un nen ens havia dit el contrari que ell, i que qui creia que tenia raó, ell o l’altre nen. A aquesta pregunta a contestat que ell, ja que l’altre nen no ha pensat que les pomes també son fruites, per tant havia contestat massa ràpid i sense pensar-ho.
Interpretació: En aquesta activitat el nen ha estat viu, ja que a la segona pregunta, a l’hora de comptabilitzar les fruites també ha contat les mandarines, enlloc de separar-les. Podem dir que ho ha interpretat de la forma correcta.
SEGONA PART PRÀCTICA 3
1. Recollir les dades dels nens i nenes dels altres grups i organitzar-les intentant trobar una “pauta evolutiva”. Comentar els resultats obtinguts.
Després d’escoltar les explicacions dels nostres companys podem treure les següents conclusions:
- Nen de 7 anys: Quan li canvien de forma la plastilina ell canvia de resposta, a mes la de color blanc li sembla mes gran, i quan li donen forma de xurro també diu que es mes gran. Quan el volen posar en dubte comparant-lo amb l’altre nen fictici, li dona la raó, ja que ell no te seguretat en si mateix. En l’exercici de les fruites primer diu que hi ha mes mandarines que fruites, i després es dona compte de l’error.
- Nen de 8 anys: En l’exercici de la plastilina diu que les boles no eren iguals, i quan fan el xurro no sap dir res perquè ens respon que esta confosa. En canvi en el pes va dir que era el mateix, independentment de la forma. I quan el vam posar en dubte amb el nen fictici, va dir que ell sempre tenia raó. Finalment no va caure en la trampa de les fruites.
- Nen de 8 anys: A la primera activitat ens sap dir que hi ha la mateixa quantitat i el mateix pes, tot i canviar la forma de la bola en un xurro. En l’exercici de les palletes les veu igual de llargues i diu que el nen fictici no te raó, que la te ell. En aquesta edat les figures les ordena primer per forma i color, i en la pregunta de les fruites tampoc cau en la trampa.
- Nen de 9 anys: Segons aquest nen la plastilina era igual, però a l’hora de fer les boles, com mes rodones les fèiem mes petites deia que eren. També creu que la plastilina en forma de xurro es mes petita que la bola, i que si la volíem tornar a fer igual havíem de tornar-li a donar forma de bola. En l’exercici de les palletes les veu igual, i diu que el nen fictici que li porta la contraria no te raó. Nomes va fer la classificació del seu color preferit (el blau), i de les mides petites a les grans. En l’ultima activitat ens va dir que hi havia mes fruites que pomes, i ens ho va argumentar fent la suma de les 5 mandarines més les 3 pomes, llavors pel nen donava un resultat de 8 fruites. Que ens fes la suma i tot va ser força curiós. Quan el vam intentar posar en dubte va dir que l’altre nen no tenia raó.
- Nen de 10 anys: Segon ell les boles son iguals i quan fem de la bola un xurro també diu que hi ha la mateixa quantitat, tot correcte. On si va errar va ser en el pes, ja que va dir que la bola pesava més que el xurro i que per pesar igual s’havia de fer una bola. En les fruites no va tenir cap dubte i va contestar correctament, i en la classificació ho va fer per formes i colors, no per tamany. Al acabar va dir que no hi havia caigut en el tamany.
- Nen de 11 anys: En els exercicis de la quantitat, el pes i les palletes ho contesta tot de forma correcta, i no dubta en cap moment quan li diem que un altre nen ens ha dit el contrari, ell diu que te la raó. En canvi en l’exercici de les fruites primer ens contesta que hi ha més mandarines que fruites, però ràpidament es corregeix, ho pensa un moment i diu que tot son fruites, que s’havia precipitat en la primera resposta. I a l’hora de classificar les figures ho fa de grans a petites, i d’esquerra a dreta amb 3 files diferents: una de quadrats, una de triangles i una de cercles.
Desprès d’analitzar els resultats d’altres nens de diferents edats, podem observar que en nens de 7 i 8 anys hi pot haver diferents resultats, alguns podran ser fàcilment influenciables i que canviïn d’opinió i d’altres diran que tenen la raó en tot, encara que estiguin equivocats. També es veu que poden caure fàcilment en trampes com la de les fruites, però que en el moment en que els hi diem l’error se’n adonen ràpidament. A l’hora d’ordenar ho poden fer pels colors, ja que es fàcil que algun dels que hi ha els hi cridi l’atenció. A partir dels 9/10 anys els nens comencen a tenir mes clars els conceptes de quantitat, pes i longitud, tot i que encara s’equivoquen en algun concepte. En el joc de les fruites ja difícilment s’equivocaran, i si ho fan es perquè contesten ràpid i sense pensar-ho massa. I en les classificacions de les figures ja ho comencen a fer amb una idea predeterminada, es adir, pensen si ho volen fer per formes, tamanys i colors. I dels nens d’11 anys en endavant possiblement casi tots contestaran de forma correcta a les primeres preguntes, ordenaran les figures de forma correcta i clara, fins i tot de diferents maneres, i en preguntes com la de la fruita si la pensen bé no hi cauran, en canvi si responen sense pensar la fallaran, però al corregir-los se’n adonaran ràpidament, i fins i tot els hi pot fer vergonya no haver-la respòs be.
2. D’acord amb la perspectiva piagetiana, l’adquisició de diferents nocions operatòries, com les diferents conservacions (quantitat, massa, pes, volum, longitud, entre d’altres) o la classificació lògica, es podrien considerar “pre-requisits” per a la construcció de coneixements escolars durant l’etapa de primària. Busca informació d’aquest punt (recorre a la web o a d’altres fonts, però tinguis cura del lloc d’on extreus la informació) i reflexiona sobre les implicacions educatives de la teoria piagetiana en l’educació primària.
Segons Piaget, aprendre o tenir clares les conservacions anteriorment citades o la facilitat per fer una classificació lògica, son una de les bases importants per a que el nen hi pugui començar a construir a damunt una bona educació, amb una gran quantitat de coneixements de manera solida durant l’etapa de primària.
La teoria de Piaget divideix el desenvolupament cognitiu en quatre períodes: sensoriomotriu, preoperacional, operacions concretes i operacions formals.
Període sensoriomotriu (0-2 anys): Aquest estadi rep aquest nom perquè el nen adquireix habilitats motòriques en resposta als estímuls ambientals, però encara no és capaç de representar el món internament.
Mitjançant l’activitat, en aquests mesos de vida, el nen construeix les subestructures cognitives que serviran per al desenvolupament perceptiu intel·lectual posterior.
Període preoperacional (2-7 anys): Accions mentals que encara no son categoritzables com a operacions (processos mentals organitzats, formals i lògics que caracteritzen els nens més grans.
Període de les operacions concretes (7-11 anys): Aquest estadi inclou pràcticament tota l’Educació Primària. Apareix el pensament operacional. Operacions formals (a partir de 12 anys) Apareix el pensament formal o hipotètico-deductiu. Els alumnes són capaços de realitzar raonaments formals sobre un nivell d’abstracció.
Període de les operacions formals (a partir de 12 anys): Apareix el pensament formal o hipotètico-deductiu. Els alumnes són capaços de realitzar raonaments formals sobre un nivell d’abstracció.
Després de reflexionar sobre les teories de Piaget podem afirmar que els mestres a més de manejar tots els instruments i coneixements pedagògics i didàctics al seu abast per dur a terme una bona intervenció educativa, ha de conèixer el desenvolupament evolutiu dels alumnes i les diferents necessitats d’aquests en els aspectes cognitius, socials, motrius i afectius; per poder adaptar d’aquesta manera l’acció educativa a aquest procés.
