Activitat 5.1 - Desenvolupament social afectiu i de la personalitat

L'empatia i l'enfocament socioafectiu
Documental "Una classe dividida"

1. Quins efectes va produir en els nens i les nenes que es trobaven en la posició superior i quins eren els efectes en els nens i nenes que es trobaven en la posició inferior?

Els nens d'ulls blaus, que es trobaven en la posició de superioritat, es comportaven com si fossin més importants i tinguessin més autoritat que els d'ulls marrons. De fet, podriem dir que fins hi tot es consideraven amos de l'altre grup de nens.
En canvi, els nens que es trobaven en la posició d'inferioritat (ulls marrons) tenien un gran complex d'inferioritat i es pensaven que eren més idiotes i menys llestos que els seus companys. A més, es sentien menyspreats per l'altre grup.
Al pati, per exemple, nens que havien estat amics, deien que ja no ho eren perque tenien els ulls de diferent color.
A més, els nens d'ulls blaus van començar a anomenar als altes nens " ulls marrons" de forma despectiva.

2. Què passa quan les posicions s'inverteixen i els infants que havien estat discriminats negativament passen a ocupar la posició superior?

Els nens d'ulls blaus es sentien inferiors i tristos. En canvi, els d'ulls marrosn, de cop van passar de sentir-se inferiors i menyspreats a considerar-se superiors als altres.
Alhora de fer les fitxes els d'ulls marrons van millorar molt respecte al dia anterior i els altres van empitjorar ja que estaven més pedents dels mocadors i de la seva inferioritat que d'esforçar-se per a fer-ho millor.

3. Què passa amb les experiències positives anteriors amb els companys de classe quan s'està sotmés a situacions vivencials de discriminació.

Ho obliden i trenquen les relacions ja que és difícil mantenir una relació d'iguals si hi ha nens que es senten superios als altres i a l'ineversa.

4. Com queda afectat el rendiment acadèmic, durant i després de l'experiència?

Els dos grups de nens, quan es sentien superiors treien millors resultats que quan es sentien inferiors. Quan es canviaven els papers, els superios milloraven i els inferiors empitjoraven.
Això passava perque mente feien les proves escrites, quan es consideraven superiors tenien més confiança i s'esforçaven per fer-ho bé. En canvi, quan es sentien inferiors pensaven més en la seva inferioritat i tenien poca confiança amb ells mateixos.

Preguntes de reflexió final

- Què recordaven i com havia influït l'experiència en el seu desenvolupament socioafectiu posterior?

Recordaven que quan adoptaven el rol de superioritat es sentien superiors i millors als altres. No els importava si eren amics, es comportaven com si fossin superiors i menyspreaven els altres. Quan adoptaven els rols d'inferioritat es sentien menyspreats i odiaven a la professora i els altres alumnes.

-Va servir per canviar alguna cosa?

Va ser una experiència que els va marcar molt i va fer que tinguessin una visió més tolerant envers el racisme i les discriminacions.
A més, ho van aplicar als seus fills perque comprenguessin que s'ha de respectar a la gent que es diferent a tu i que no existeixen les persones superiors ni inferiors.

-Ara que són persones adultes, com responen davant les situacions de discriminació?

Responen d'una manera tolerant i igualtària i intenten transmete aquests valors a la gent més propera i al seu entorn més inmediat.

• Com es pot promoure, des de l'escola, el desenvolupament de l'empatia i d'actituds i conductes no dicriminatòries?

Abans de tot, explicar teoricament que no existeixen els persones superiors ni inferiors, que no s'ha de discriminar les persones per raó de raça, gènere, origen... i que tot això no aporta res de positiu.
A més, fer un exemple com el del documental i que experimentin la sensació de sentir-se inferior i discriminat. D'aquesta manera desenvoluparàn l'empatia.


Enllaç per veure el documental

Activitat 4 - desenvolupamet comunicatiu i lingüístic

PRIMERA PART

1.1-.Definicions de les paraules:

Gos: “Animal que té 4 potes i buix (borda)”.

Aigua: “Cosa transparent que bevem quan tenim set”.
Flor: “Cosa que fa olor i n’hi ha al tros”.
Televisió: “Cosa per on veig els dibuixos, i els pares les notícies”.
Plàtan: “Cosa de color groc, que m’agrada molt i mengen els monos”.
Amic: “El que tinc al cole i jugo sempre amb ell”.
Escola: “Lloc on fem les classes i hi vaig cada dia a les nou”.

Gos

Aigua

Flor

TV

Plàtan

Amic

Escola

Sí

No

Sí

No

Sí

No

Sí

No

Sí

No

Sí

No

Sí

No

Trets

Percept.

X

X

X

X

X

X

X

Funcion.

X

X

X

X

X

X

X

Context.

X

X

X

X

X

X

X

Afectius

X

X

X

X

X

X

X

1.2-.Observacions:

Creiem que en l’anàlisi semàntic no mostra cap tipus de dificultat i fa les definicions de forma correcta i ben expressades, tant a nivell de vocabulari com d’estructura.

El nen estudiat no mostra cap tipus de problema pel que fa referència als trets perceptius de les definicions (en totes té clar el concepte), com tampoc pels funcionals (excepte en dues paraules: gos i flor).

Respecte a la contextualització dels elements, en 4 casos (gos, aigua, TV i plàtan) no els posiciona, però en 3 sí (flor, amic i escola).

El tret afectiu 5 no hi fa referència i dos sí, com es pot comprovar en la taula.

Un aspecte que ens crida l’atenció és que en la majoria de les definicions s’hi implica, “...bevem...”, “...n’hi ha al nostre tros”, “...veig els dibuixos...”, “...m’agrada...”, “...tinc...”, “...fem...”.

SEGONA PART

2.1-.Lectura d’un text narratiu en català i en castellà:

-Temps emprat en la lectura en català:  6’20”

Lectura el text en català (Part 1)

Lectura el text en català (Part 2)

-Temps emprat en la lectura en castellà:           4’35”

Lectura el text en castellà (Part 1)

Lectura el text en castellà (Part 2)



Si parlem de la velocitat lectora de l’infant analitzat, hem de diferenciar entre els textos en català i castellà.

En català comença més ràpid, i mica en mica, suposem que degut al cansament va reduint la velocitat, tot i que ens encurioseix el fet de que cap al final accelera de nou.

En castellà, manté un ritme més estable en tot moment, la qual cosa fa que tardi menys a llegir en castellà que en català.

2.2-.Explicació de les narracions que han llegit en català i castellà.

Pel que fa al text en català, l’entén molt bé, i això l’ajuda a fer un resum correcte tant pel que fa a les idees com a la llargada del text. Utilitza substantius, adjectius, temps verbals correctes, però no fa ús de frases ni subordinades ni coordinades, si bé la concordança és l’adequada. En canvi en el text en castellà, que també utilitza substantius, adjectius,... i la concordança també és bona li costa una mica més d’escriure el resum, perquè al costar-li més la llengua castellana, no es queda tant amb les idees principals del text, i el resum li surt més curt.

De totes maneres, podem afirmar que si comparem les dues llengües, en tots dos casos té un domini correcte.

TERCERA PART

3.1-.Dimensions del desenvolupament del llenguatge durant la infància a partir de les dades obtingudes en una petita mostra d’infants de 6 a 12 anys.

6 anys: En el desenvolupament semàntic, li costa treure el concepte de les paraules i sempre fa referència a les funcions. La velocitat lectora dels textos, en el text en català llegeix unes 8 paraules/min. mentre que en castellà són unes 5 aprox. De la comprensió lectora, el text en català no li costa tant perquè és lletra lligada mentre que en castellà, al ser lletra script li costa més. Morfosintaxis, fa oracions molt simples i incompletes, utilitza formes verbals, però sense coherència i per suposat no utilitza ni coordinades ni subordinades. En la comparativa, el grup que ha analitzat l’infant de 6 anys ens comenta a l’aula que molt, molt millor el català que el castellà, i ens comenten que el castellà encara no l’ha començat a l’escola.

8 anys: En el desenvolupament semàntic, en els dos casos (a part del nostre) exposats a l’aula, la paraula que més els hi va costar de definir va ser amic, la resta força correcte. Ens varen comentar que la velocitat lectora era correcta també, tot i que un infant no parlava català. La comprensió lectora era bona en ambdós casos, si bé com hem esmentat anteriorment, un no parlava català. Extreien de forma correcta tant les idees principals com les secundàries, i a més s’havien fixat en algun detall. En el desenvolupament morfosintàctic eren bons i organitzaven els significats, físicament i de dalt a baix. I per últim, pel que fa a la comparativa, un dels nens parlava millor el català i l’altre evidentment el castellà (recordem que no era catalanoparlant)

9 anys: També es van exposar dos casos en l’aula, però els comentarem com a unitat, ja que eren molt similars. En el desenvolupament semàntic, fan referència a tots els trets i no tenen problemes per definir. La velocitat lectora és major en català que en castellà, la qual cosa fa evident també, que la comprensió lectora els comportés major dificultat en castellà. El seu desenvolupament morfosintàctic és molt bo, tot utilitzant sustantius, adjectius, formes verbals,... i en cas de cometre algun error ells sols se n’adonen i rectifiquen. Comparant el català i el castellà, no tenen cap dificultat en cap de les dues llengües.

10 anys: Ens comenten que es posa una mica nerviós pel fet que el gravin amb la càmara (suposem que per vergonya, degut l’edat). El seu desenvolupament semàntic és molt correcte, les definicions les centra en el desenvolupament físic i no en les funcions tot i saber-les. Hi ha coses que no diu perquè dóna per suposat que els adults ja les sabem. La seva velocitat lectora és normal (bona), però en la comprensió lectora es mostra una mica confusa i tan sols es centra en les idees principals, tot descuidant els detalls. Només triga uns2 -3 min per text. El seu desenvolupament morfosintàctic és molt bo, tot i que és en català on utilitza un major nombre d’adjectius. És a dir que comparativament li costa una mica més en castellà, però té un bon domini del llenguatge català i castellà.