Activitat 5.1 - Desenvolupament social afectiu i de la personalitat

L'empatia i l'enfocament socioafectiu
Documental "Una classe dividida"

1. Quins efectes va produir en els nens i les nenes que es trobaven en la posició superior i quins eren els efectes en els nens i nenes que es trobaven en la posició inferior?

Els nens d'ulls blaus, que es trobaven en la posició de superioritat, es comportaven com si fossin més importants i tinguessin més autoritat que els d'ulls marrons. De fet, podriem dir que fins hi tot es consideraven amos de l'altre grup de nens.
En canvi, els nens que es trobaven en la posició d'inferioritat (ulls marrons) tenien un gran complex d'inferioritat i es pensaven que eren més idiotes i menys llestos que els seus companys. A més, es sentien menyspreats per l'altre grup.
Al pati, per exemple, nens que havien estat amics, deien que ja no ho eren perque tenien els ulls de diferent color.
A més, els nens d'ulls blaus van començar a anomenar als altes nens " ulls marrons" de forma despectiva.

2. Què passa quan les posicions s'inverteixen i els infants que havien estat discriminats negativament passen a ocupar la posició superior?

Els nens d'ulls blaus es sentien inferiors i tristos. En canvi, els d'ulls marrosn, de cop van passar de sentir-se inferiors i menyspreats a considerar-se superiors als altres.
Alhora de fer les fitxes els d'ulls marrons van millorar molt respecte al dia anterior i els altres van empitjorar ja que estaven més pedents dels mocadors i de la seva inferioritat que d'esforçar-se per a fer-ho millor.

3. Què passa amb les experiències positives anteriors amb els companys de classe quan s'està sotmés a situacions vivencials de discriminació.

Ho obliden i trenquen les relacions ja que és difícil mantenir una relació d'iguals si hi ha nens que es senten superios als altres i a l'ineversa.

4. Com queda afectat el rendiment acadèmic, durant i després de l'experiència?

Els dos grups de nens, quan es sentien superiors treien millors resultats que quan es sentien inferiors. Quan es canviaven els papers, els superios milloraven i els inferiors empitjoraven.
Això passava perque mente feien les proves escrites, quan es consideraven superiors tenien més confiança i s'esforçaven per fer-ho bé. En canvi, quan es sentien inferiors pensaven més en la seva inferioritat i tenien poca confiança amb ells mateixos.

Preguntes de reflexió final

- Què recordaven i com havia influït l'experiència en el seu desenvolupament socioafectiu posterior?

Recordaven que quan adoptaven el rol de superioritat es sentien superiors i millors als altres. No els importava si eren amics, es comportaven com si fossin superiors i menyspreaven els altres. Quan adoptaven els rols d'inferioritat es sentien menyspreats i odiaven a la professora i els altres alumnes.

-Va servir per canviar alguna cosa?

Va ser una experiència que els va marcar molt i va fer que tinguessin una visió més tolerant envers el racisme i les discriminacions.
A més, ho van aplicar als seus fills perque comprenguessin que s'ha de respectar a la gent que es diferent a tu i que no existeixen les persones superiors ni inferiors.

-Ara que són persones adultes, com responen davant les situacions de discriminació?

Responen d'una manera tolerant i igualtària i intenten transmete aquests valors a la gent més propera i al seu entorn més inmediat.

• Com es pot promoure, des de l'escola, el desenvolupament de l'empatia i d'actituds i conductes no dicriminatòries?

Abans de tot, explicar teoricament que no existeixen els persones superiors ni inferiors, que no s'ha de discriminar les persones per raó de raça, gènere, origen... i que tot això no aporta res de positiu.
A més, fer un exemple com el del documental i que experimentin la sensació de sentir-se inferior i discriminat. D'aquesta manera desenvoluparàn l'empatia.


Enllaç per veure el documental

Activitat 4 - desenvolupamet comunicatiu i lingüístic

PRIMERA PART

1.1-.Definicions de les paraules:

Gos: “Animal que té 4 potes i buix (borda)”.

Aigua: “Cosa transparent que bevem quan tenim set”.
Flor: “Cosa que fa olor i n’hi ha al tros”.
Televisió: “Cosa per on veig els dibuixos, i els pares les notícies”.
Plàtan: “Cosa de color groc, que m’agrada molt i mengen els monos”.
Amic: “El que tinc al cole i jugo sempre amb ell”.
Escola: “Lloc on fem les classes i hi vaig cada dia a les nou”.

Gos

Aigua

Flor

TV

Plàtan

Amic

Escola

Sí

No

Sí

No

Sí

No

Sí

No

Sí

No

Sí

No

Sí

No

Trets

Percept.

X

X

X

X

X

X

X

Funcion.

X

X

X

X

X

X

X

Context.

X

X

X

X

X

X

X

Afectius

X

X

X

X

X

X

X

1.2-.Observacions:

Creiem que en l’anàlisi semàntic no mostra cap tipus de dificultat i fa les definicions de forma correcta i ben expressades, tant a nivell de vocabulari com d’estructura.

El nen estudiat no mostra cap tipus de problema pel que fa referència als trets perceptius de les definicions (en totes té clar el concepte), com tampoc pels funcionals (excepte en dues paraules: gos i flor).

Respecte a la contextualització dels elements, en 4 casos (gos, aigua, TV i plàtan) no els posiciona, però en 3 sí (flor, amic i escola).

El tret afectiu 5 no hi fa referència i dos sí, com es pot comprovar en la taula.

Un aspecte que ens crida l’atenció és que en la majoria de les definicions s’hi implica, “...bevem...”, “...n’hi ha al nostre tros”, “...veig els dibuixos...”, “...m’agrada...”, “...tinc...”, “...fem...”.

SEGONA PART

2.1-.Lectura d’un text narratiu en català i en castellà:

-Temps emprat en la lectura en català:  6’20”

Lectura el text en català (Part 1)

Lectura el text en català (Part 2)

-Temps emprat en la lectura en castellà:           4’35”

Lectura el text en castellà (Part 1)

Lectura el text en castellà (Part 2)



Si parlem de la velocitat lectora de l’infant analitzat, hem de diferenciar entre els textos en català i castellà.

En català comença més ràpid, i mica en mica, suposem que degut al cansament va reduint la velocitat, tot i que ens encurioseix el fet de que cap al final accelera de nou.

En castellà, manté un ritme més estable en tot moment, la qual cosa fa que tardi menys a llegir en castellà que en català.

2.2-.Explicació de les narracions que han llegit en català i castellà.

Pel que fa al text en català, l’entén molt bé, i això l’ajuda a fer un resum correcte tant pel que fa a les idees com a la llargada del text. Utilitza substantius, adjectius, temps verbals correctes, però no fa ús de frases ni subordinades ni coordinades, si bé la concordança és l’adequada. En canvi en el text en castellà, que també utilitza substantius, adjectius,... i la concordança també és bona li costa una mica més d’escriure el resum, perquè al costar-li més la llengua castellana, no es queda tant amb les idees principals del text, i el resum li surt més curt.

De totes maneres, podem afirmar que si comparem les dues llengües, en tots dos casos té un domini correcte.

TERCERA PART

3.1-.Dimensions del desenvolupament del llenguatge durant la infància a partir de les dades obtingudes en una petita mostra d’infants de 6 a 12 anys.

6 anys: En el desenvolupament semàntic, li costa treure el concepte de les paraules i sempre fa referència a les funcions. La velocitat lectora dels textos, en el text en català llegeix unes 8 paraules/min. mentre que en castellà són unes 5 aprox. De la comprensió lectora, el text en català no li costa tant perquè és lletra lligada mentre que en castellà, al ser lletra script li costa més. Morfosintaxis, fa oracions molt simples i incompletes, utilitza formes verbals, però sense coherència i per suposat no utilitza ni coordinades ni subordinades. En la comparativa, el grup que ha analitzat l’infant de 6 anys ens comenta a l’aula que molt, molt millor el català que el castellà, i ens comenten que el castellà encara no l’ha començat a l’escola.

8 anys: En el desenvolupament semàntic, en els dos casos (a part del nostre) exposats a l’aula, la paraula que més els hi va costar de definir va ser amic, la resta força correcte. Ens varen comentar que la velocitat lectora era correcta també, tot i que un infant no parlava català. La comprensió lectora era bona en ambdós casos, si bé com hem esmentat anteriorment, un no parlava català. Extreien de forma correcta tant les idees principals com les secundàries, i a més s’havien fixat en algun detall. En el desenvolupament morfosintàctic eren bons i organitzaven els significats, físicament i de dalt a baix. I per últim, pel que fa a la comparativa, un dels nens parlava millor el català i l’altre evidentment el castellà (recordem que no era catalanoparlant)

9 anys: També es van exposar dos casos en l’aula, però els comentarem com a unitat, ja que eren molt similars. En el desenvolupament semàntic, fan referència a tots els trets i no tenen problemes per definir. La velocitat lectora és major en català que en castellà, la qual cosa fa evident també, que la comprensió lectora els comportés major dificultat en castellà. El seu desenvolupament morfosintàctic és molt bo, tot utilitzant sustantius, adjectius, formes verbals,... i en cas de cometre algun error ells sols se n’adonen i rectifiquen. Comparant el català i el castellà, no tenen cap dificultat en cap de les dues llengües.

10 anys: Ens comenten que es posa una mica nerviós pel fet que el gravin amb la càmara (suposem que per vergonya, degut l’edat). El seu desenvolupament semàntic és molt correcte, les definicions les centra en el desenvolupament físic i no en les funcions tot i saber-les. Hi ha coses que no diu perquè dóna per suposat que els adults ja les sabem. La seva velocitat lectora és normal (bona), però en la comprensió lectora es mostra una mica confusa i tan sols es centra en les idees principals, tot descuidant els detalls. Només triga uns2 -3 min per text. El seu desenvolupament morfosintàctic és molt bo, tot i que és en català on utilitza un major nombre d’adjectius. És a dir que comparativament li costa una mica més en castellà, però té un bon domini del llenguatge català i castellà.

Activitat 3

INFORME SOBRE LA PRÀCTICA

Edat del nen/a: 8 anys, 8 mesos.

RESULTATS DE LES PROVES.

NOCIONS DE CONSERVACIÓ

Descripció: L’activitat realitzada en la pràctica tres la vam realitzar amb el mateix nen que la pràctica 2. En aquest cas utilitzarem dues barres de plastilina de diferent color i dues palletes.

Conservació de la substancia: Davant del nen hem agafat les dues barres de plastilina i hem fet dues boles, una amb cada barra. Un cop fet això li hem preguntat si hi havia la mateixa quantitat de plastilina a les dues boles, i el per que. Ell ens ha contestat que si perquè encara que tinguessin forma de bola tenien la mateixa quantitat que abans. Segons el nen: “hi ha el mateix que abans”. Desprès hem agafat una de les boles i li hem donat forma de xurro, llavors li hem preguntat si tenien la mateixa quantitat de plastilina, i com ho sabia. El nen ens ha contestat que al xurro n’hi havia més, i el motiu era perquè una estava allargada i l’altra era rodona. Al conèixer la resposta li hem preguntat que podíem fer per tenir-ne igual, i el nen ens ha dit que havíem de tornar a fer la bola, o bé amb l’altra bola fer un xurro. Per finalitzar li hem preguntat que si agafes la plastilina que te forma de xurro i li tornes a donar forma de bola, hi hauria la mateixa quantitat a les dues boles, i també el per que. Segons ell si, ja que tornarien a estar com al principi, i si abans eren iguals ara també.

Conservació del pes: Tornarem a agafar les dues boles de plastilina i li farem una sèrie de preguntes. Primer li direm si pensa que les dues boles de plastilina pesen el mateix. La seva resposta es afirmativa, i ens diu que sí perquè tenen la mateixa quantitat. A continuació li farem convertir una bola en un xurro i li preguntarem si pesen el mateix, quina pesa mes, i el per que. El nen ens diu que no pesen el mateix, que pesa mes la bola perquè es més grossa i ampla que el xurro. Al sentir la resposta li preguntarem que podem fer per que pesin el mateix, i ell ens diu que hauríem de tornar a fer una bola, o de l’altra fer-ne un xurro. Un cop hem sentit la seva resposta i els seus motius li farem una ultima pregunta, li direm que un altre nen ens havia dit que el xurro pesava mes que la que tenia forma de bola, i que qui dels dos nens tenia raó, ell o l’altre nen, i el per que. El nen ens contesta que te raó ell, ja que creu que l’altre nen es pensa que pesa mes el xurro perquè es mes llarg, i que es la bola la que pesa més.

Conservació de la longitud: En aquest exercici li ensenyarem dues palletes ( de les utilitzades per veure) i li demanarem que comprovi si tenen la mateixa mida, es a dir, si son iguals de llargues. La seva resposta es que si son iguals. A continuació les col·locarem de forma horitzontal i paral·leles entre elles, sempre davant del nen, i llavors una de les palletes la mourem una mica cap a l’esquerra i l’altra cap a la dreta. Un cop fet aquest moviment li preguntarem si ara tenen la mateixa mida i el per que, quina es mes llarga i per que, i que podem fer per a que tornin a ser iguals de llargues. La resposta del nen es que sí tenen la mateixa mida, ja que la de dalt surt pel costat el mateix tros que la de baix. En referència a la llargada diu que les dues son iguals perquè al principi ho eren i per això ara també. Al respondre’ns que les dues palletes son igual de llargues, li direm que ahir un nen ens va dir que al moure-les ja no eren igual de llargues, i que no sabem a qui creure’ns del dos, i que ens digues per que l’hauríem de creure amb ell. La seva resposta es que l’hem de creure a ell, perquè ell ja ho havia comprovat al principi.

Interpretació: Desprès de posar a prova el nen amb les anteriors activitats, podem deduir que quan parlem de les quantitats de la plastilina el nen les te clares fins que li canviem la forma, es a dir, quan la quantitat es distribueix de diferent forma es quan li fem canviar d’opinió al nen i quan li entren els dubtes. Amb el pes passa el mateix, el té clar fins que li canviem la forma a la plastilina. Finalment en l’exercici de les palles podem observar que el nen té molt clares les mides, i que no dubta sobre la seva decisió.

CLASSIFICACIÓ

Descripció: En aquesta activitat utilitzarem dues col·leccions de blocs lògics, (formes: quadrats, triangles i rodones; colors: blau, vermell i groc; mides: grans i petites). Un cop tinguem totes les peces de forma desordenada li direm que les ordeni com ell vulgui, per tal que quedin de la millor manera. Nosaltres no li donarem cap consigna encara que el nen pregunti. Quan acabi el nen ens explicarà com ho ha ordenat. El nen ens explica que el primer que ha fet ha set posar les rodones del mateix color i de la mateixa mida, començant per les petites perquè han set les primeres que ha agafat. Desprès els triangles perquè son mes petits que els quadrats, sempre posant primer els triangles mes petits al davant i els grossos al darrere. I per últim ha ordenat els quadrats, ja que son els mes grans. També ens diu que ha posat primer el groc perquè es el color que li agrada mes, desprès el vermell i per últim el blau perquè es el que li agrada menys.

Interpretació: Hem pogut observar que el nen ha seguit un ordre a l’hora de ordenar les figures. Primer ha ajuntat les figures segons la seva mida, sempre començant per les petites abans que les grans, i quan acabava una figura començava l’altra. També ens ha explicat el motiu de perquè ha començat per un color o un altre. Podríem dir que la forma com les ha ordenat es correcta.

QUANTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ

Descripció: Utilitzarem 5 mandarines i tres pomes. Li posarem totes les peces de fruita al seu davant i li preguntarem quantes mandarines i pomes hi ha. I desprès de que ens contesti li preguntarem que hi ha mes, mandarines o fruites, i per que. Al formular-li les preguntes el nen ens ha dit que hi havia 5 mandarines i 3 pomes, però a la següent pregunta ens ha dit que hi havia mes fruites, ja que ell veia 5 mandarines i 8 fruites. A continuació li direm que ahir un nen ens havia dit el contrari que ell, i que qui creia que tenia raó, ell o l’altre nen. A aquesta pregunta a contestat que ell, ja que l’altre nen no ha pensat que les pomes també son fruites, per tant havia contestat massa ràpid i sense pensar-ho.

Interpretació: En aquesta activitat el nen ha estat viu, ja que a la segona pregunta, a l’hora de comptabilitzar les fruites també ha contat les mandarines, enlloc de separar-les. Podem dir que ho ha interpretat de la forma correcta.

SEGONA PART PRÀCTICA 3

1. Recollir les dades dels nens i nenes dels altres grups i organitzar-les intentant trobar una “pauta evolutiva”. Comentar els resultats obtinguts.

Després d’escoltar les explicacions dels nostres companys podem treure les següents conclusions:

- Nen de 7 anys: Quan li canvien de forma la plastilina ell canvia de resposta, a mes la de color blanc li sembla mes gran, i quan li donen forma de xurro també diu que es mes gran. Quan el volen posar en dubte comparant-lo amb l’altre nen fictici, li dona la raó, ja que ell no te seguretat en si mateix. En l’exercici de les fruites primer diu que hi ha mes mandarines que fruites, i després es dona compte de l’error.

- Nen de 8 anys: En l’exercici de la plastilina diu que les boles no eren iguals, i quan fan el xurro no sap dir res perquè ens respon que esta confosa. En canvi en el pes va dir que era el mateix, independentment de la forma. I quan el vam posar en dubte amb el nen fictici, va dir que ell sempre tenia raó. Finalment no va caure en la trampa de les fruites.

- Nen de 8 anys: A la primera activitat ens sap dir que hi ha la mateixa quantitat i el mateix pes, tot i canviar la forma de la bola en un xurro. En l’exercici de les palletes les veu igual de llargues i diu que el nen fictici no te raó, que la te ell. En aquesta edat les figures les ordena primer per forma i color, i en la pregunta de les fruites tampoc cau en la trampa.

- Nen de 9 anys: Segons aquest nen la plastilina era igual, però a l’hora de fer les boles, com mes rodones les fèiem mes petites deia que eren. També creu que la plastilina en forma de xurro es mes petita que la bola, i que si la volíem tornar a fer igual havíem de tornar-li a donar forma de bola. En l’exercici de les palletes les veu igual, i diu que el nen fictici que li porta la contraria no te raó. Nomes va fer la classificació del seu color preferit (el blau), i de les mides petites a les grans. En l’ultima activitat ens va dir que hi havia mes fruites que pomes, i ens ho va argumentar fent la suma de les 5 mandarines més les 3 pomes, llavors pel nen donava un resultat de 8 fruites. Que ens fes la suma i tot va ser força curiós. Quan el vam intentar posar en dubte va dir que l’altre nen no tenia raó.

- Nen de 10 anys: Segon ell les boles son iguals i quan fem de la bola un xurro també diu que hi ha la mateixa quantitat, tot correcte. On si va errar va ser en el pes, ja que va dir que la bola pesava més que el xurro i que per pesar igual s’havia de fer una bola. En les fruites no va tenir cap dubte i va contestar correctament, i en la classificació ho va fer per formes i colors, no per tamany. Al acabar va dir que no hi havia caigut en el tamany.

- Nen de 11 anys: En els exercicis de la quantitat, el pes i les palletes ho contesta tot de forma correcta, i no dubta en cap moment quan li diem que un altre nen ens ha dit el contrari, ell diu que te la raó. En canvi en l’exercici de les fruites primer ens contesta que hi ha més mandarines que fruites, però ràpidament es corregeix, ho pensa un moment i diu que tot son fruites, que s’havia precipitat en la primera resposta. I a l’hora de classificar les figures ho fa de grans a petites, i d’esquerra a dreta amb 3 files diferents: una de quadrats, una de triangles i una de cercles.

Desprès d’analitzar els resultats d’altres nens de diferents edats, podem observar que en nens de 7 i 8 anys hi pot haver diferents resultats, alguns podran ser fàcilment influenciables i que canviïn d’opinió i d’altres diran que tenen la raó en tot, encara que estiguin equivocats. També es veu que poden caure fàcilment en trampes com la de les fruites, però que en el moment en que els hi diem l’error se’n adonen ràpidament. A l’hora d’ordenar ho poden fer pels colors, ja que es fàcil que algun dels que hi ha els hi cridi l’atenció. A partir dels 9/10 anys els nens comencen a tenir mes clars els conceptes de quantitat, pes i longitud, tot i que encara s’equivoquen en algun concepte. En el joc de les fruites ja difícilment s’equivocaran, i si ho fan es perquè contesten ràpid i sense pensar-ho massa. I en les classificacions de les figures ja ho comencen a fer amb una idea predeterminada, es adir, pensen si ho volen fer per formes, tamanys i colors. I dels nens d’11 anys en endavant possiblement casi tots contestaran de forma correcta a les primeres preguntes, ordenaran les figures de forma correcta i clara, fins i tot de diferents maneres, i en preguntes com la de la fruita si la pensen bé no hi cauran, en canvi si responen sense pensar la fallaran, però al corregir-los se’n adonaran ràpidament, i fins i tot els hi pot fer vergonya no haver-la respòs be.

2. D’acord amb la perspectiva piagetiana, l’adquisició de diferents nocions operatòries, com les diferents conservacions (quantitat, massa, pes, volum, longitud, entre d’altres) o la classificació lògica, es podrien considerar “pre-requisits” per a la construcció de coneixements escolars durant l’etapa de primària. Busca informació d’aquest punt (recorre a la web o a d’altres fonts, però tinguis cura del lloc d’on extreus la informació) i reflexiona sobre les implicacions educatives de la teoria piagetiana en l’educació primària.

Segons Piaget, aprendre o tenir clares les conservacions anteriorment citades o la facilitat per fer una classificació lògica, son una de les bases importants per a que el nen hi pugui començar a construir a damunt una bona educació, amb una gran quantitat de coneixements de manera solida durant l’etapa de primària.

La teoria de Piaget divideix el desenvolupament cognitiu en quatre períodes: sensoriomotriu, preoperacional, operacions concretes i operacions formals.

Període sensoriomotriu (0-2 anys): Aquest estadi rep aquest nom perquè el nen adquireix habilitats motòriques en resposta als estímuls ambientals, però encara no és capaç de representar el món internament.
Mitjançant l’activitat, en aquests mesos de vida, el nen construeix les subestructures cognitives que serviran per al desenvolupament perceptiu intel·lectual posterior.

Període preoperacional (2-7 anys): Accions mentals que encara no son categoritzables com a operacions (processos mentals organitzats, formals i lògics que caracteritzen els nens més grans.

Període de les operacions concretes (7-11 anys): Aquest estadi inclou pràcticament tota l’Educació Primària. Apareix el pensament operacional. Operacions formals (a partir de 12 anys) Apareix el pensament formal o hipotètico-deductiu. Els alumnes són capaços de realitzar raonaments formals sobre un nivell d’abstracció.

Període de les operacions formals (a partir de 12 anys): Apareix el pensament formal o hipotètico-deductiu. Els alumnes són capaços de realitzar raonaments formals sobre un nivell d’abstracció.

Després de reflexionar sobre les teories de Piaget podem afirmar que els mestres a més de manejar tots els instruments i coneixements pedagògics i didàctics al seu abast per dur a terme una bona intervenció educativa, ha de conèixer el desenvolupament evolutiu dels alumnes i les diferents necessitats d’aquests en els aspectes cognitius, socials, motrius i afectius; per poder adaptar d’aquesta manera l’acció educativa a aquest procés.

Activitat 2 - Evolució de l'expressió gràfica: El dibuix i l'escriptura

Dibuix i text realitzats per David Serra (8 anys i 8 mesos)

El dibuix i l'història que ha fet el nen, han estat fets amb la mà dreta. Ha tardat 2':20" minuts a fer el dibuix i 5':21" el text.

 

1-. Evolució del dibuix de la figura humana

1.1-. Observacions del dibuix realitzat per un nen de 8 anys i 8 mesos.

-Hi podem observar la majoria d'elements del cos humà.

-Hi apareix el cap, amb el ulls i les respectives celles i pestanyes; el nas, sense forats; la boca, amb el detall dels dos llavis i el cabell. Per contra, no estan dibuixades les dos orelles.

-També hi ha representat el cos: amb els braços units correctament al cos però sense bidimencionalitat; les mans, amb els seus cinc dits; les cames i els peus, que tampoc són bidimensionals. En canvi no hi són presents el coll, els colzes, ni el genoll.

-El dibuix té una bona proporció en general i s'hi poden distingir dos peces de roba, un jersei i uns pantalons, a més de les sabates.

1.2-. Interpretació dels resultats

Pràcticament ha dibuixat tots els detalls del cos excepte les articulacions (creiem que és normal per l'edat que té), el coll i les orelles. Ha dibuixat únicament el que li hem demanat, una persona, sense fons ni altres elements.

Ha dedicat la major part del temps a la cara i un cop acabada ha dibuixat la resta del cos ràpidament.

2.1-. Observacions del tex escrit pel nen de 8 anys.

-En general, podem dir que la lletra és clara i s'entén força bé.

-Les característiques més destacades que hi observem són les següents:

-La majoria del traços rectes apareixen corbats, escriu les lletres en sentit oposat al moviment circular antihorari.

-Les lletres estan ben diferenciades, té alguna característica de l'escriptura script (com la lletra l)

-La mida de les lletres es força regular i també hi són presents els accents, punts i signes de puntuació (la majoria correctes). L'espai entre lletra i lletra i paraula i paraula és regular i suficient.

-L'alineació és regular en la major part del text però en alguns llocs concrets es desvia. A més, el traç no era gens tremolós sinó segur. Fins hi tot pordríem afirmar que aplicava una pressió excessiva.

2.2-. Interpretació dels resultats

-Ha trigat una mica en començar, però quan ha començat no ha parat fins arribar al final.

-Ha deixat poc marge tant per dalt com pel dos costats del full.

-Mentre escrivia, s'ha distret un parell de vegades però molt poca estona.

-S'ha limitat a fer una descripció de la seva mare sense inventar-se cap història.

-Mentre escrivia, estava pendent de si el miràvem molt ( ha demostrat vergonya).

3-. Observacions generals

-Quan dibuixa i escriu torça el cap a l'esquerra i el recolza sobre el braç esquerra.

-S'ha limitat a fer el que li demanàvem sense fer preguntes. No se'l veia nerviós tot i tenir quatre adults al costat mirant-lo.

-Ho ha fet tot força ràpid, no ha utilitzat la goma en cap moment i tot i que ha tardat a començar, un cop s'hi ha posat, no ha parat fins acabar.

4-.Preguntes de reflexió final

4.1-. Quines són les característiques del dibuix i de l'escriptura per als següents grups d'edats?

Tenint en compte els dibuixos i textos de la resta degrups de classe n'hem extret les següents conclusions
Característiques dels dibuixos:

• De 6 a 7 anys: Dibuixos molt petits en comparació al full utilitzat (6 anys). En el dibuix d'un nen de 7 anys hi observem certa utilització de la perspectiva i representació d'alguns detalls (ulls, ans,boca...). A més dibuixa una línia que representa el terra i que ho uneix tot. En aquest cas no hi ha dibuixada cap persona sinó un tigre i un lleó.

• De 8 a 9 anys: Més detalls dibuixats, per exemple, els ulls estan maquillats. Està pintat amb colors i aquests no traspassen la línia del dibuix (8 anys). En un altre dibuix(9 anys), el nen ocupa tot el full amb el seu dibuix, les mans són molt petites en proporció a la resta del cos i només dibuixa en 3 dits; tampoc dibuixa les pupil·les dels ulls ni les pestanyes.

• De 10 a 11 anys: El dibuix és molt petit però està molt centrat. No s'hi observen els ulls ni els llavis. Les cames estan poc proporcionades en relació a la resta del cos, els peus són bidimensionals, ha dibuixat ulleres a la cara de la persona i s'hi veuen alguns detalls a la roba (10 anys). En un altre dibuix d'un nen d'onze anys observem que està molt ben proporcionat, hi ha bastants detalls a la roba, les celles estan enganxades als ulls, no hi ha pestanyes, llavis ni forats al nas. Les mans són força petites i ha dibuixat els cordons de les sabates.

Característiques de la lletra

• De 6 a 7 anys: El nen de 6 anys no sabia escriure una història. Les seves lletres estaven inclinades a l'esquerra i no tenien una mida regular. En canvi, el nen de 7 anys escriu més recte, les dimensions de les lletres són més regulars i escriu en majúscula després dels punts. A més posa la data a dalt del full i el seu nom complet (costum de l'escola). La història no tracta de cap persona sinó d'un tigre i un lleó.

• De 8 a 9 anys: La seva història tracta d'una princesa ala qual rep un petó d'un príncep i es desperta. Posa accents, majúscules quan toca... varia entre lletra lligada i script (8 anys). El nen de 9 anys escriu amb lletra lligada. Utilitza paraules més tècniques com grau i constant que semblen indicar que és llesta. La història té lògica i és real. Al final firma i posa la seva edat.

• De 10 a 11 anys: El nen de 10 anys fa alguna falta d'ortografia, sobretot amb les v/b i les a/e. La lletra no és lligada, respecta els marges. Quan acaba escriu "FINAL" al final. El nen d'onze anys també fa bastants faltes d'ortografia, la lletra és lligada i els pals de les lletres t i d estan torçats a l'esquerra.

4.2-. Des d'una perspectiva educativa i situant-nos com a futurs educadors, quines informacions en podem extraure de l'estudi dels dibuixos infantils?

Els dibuixos infantils són una font d'expressió dels nens. Així doncs en podem extreure informació sobre com es sent (trist, feliç), si té por d'alguna cosa, si està preocupat...
A més, analitzant les característiques del dibuix i com l'ha fet, podrem deduir-ne algunes característiques del seu caràcter: si es tímid, fantasiós, pessimista, detallista, perfeccionista, si té confiança ...


4.3-. Quina influència creieu que tenen els factors hereditaris, el context escolar i la cultura en el desenvolupament gràfic dels infants? Quin paper pot jugar el mestre en aquest procés?

Es poden heretar certes competències però és necessàri que l'entorn (context escolar, mestres, família...) afavoreixi el seu desenvolupament i l'estimuli positivament. La cultura permet tenir una ment més oberta, una visió més àmplia que afavorirà el desenvolupament de l'infant.
El mestre pot guiar-lo i estimular-lo per a que desenvolupi les seves capacitats innates heretades.

També us pot interessar:

-Link de grafomotricitat (Viquipèdia)